Aquesta setmana a la plana de Relats en Català he estat força més actiu que tot l'estiu junt, i he participat en algun dels reptes, el conte que avui penjo participava en el Repte anomenat Clàssic, era el 482 i ens proposava parlar d'aquesta admirable parella de ball cinematogràfica del segle passat.
 |
| Cartell de la pel·lícula TOP HAT, amb Ginger Rogers i Fred Astaire |
Mai no ho diries
“Vol seduir-me, ho sé, amb aquella mirada... de peix bullit.”
—Per quanta estona en tenim, Mark?
—demana la Ginger.
—Trenta segons, hem de fer
l’últim tros del ball a la terrassa, anem amb retard i demà comencem a l’estudi
dos, hem allargat massa aquesta escena.
—Marky, ja saps quin és el meu problema...
—Mira “Giny”, aquests problemes
teus... ja saps com m’agraden, oi?
Mark amanyaga la Ginger abans de
deixar-la amb el següent retret a la boca. Ella li somriu, però quan sap que ja
no la veu posa cara de pocs amics, es gira en rodó cercant el camerino de
maquillatge, on l’assistenta l’espera, ociosa, mastegant un xiclet.
—Vine preciosa, la Barbie et farà
lluir aquesta carona apagada.
—T’hi va la feina, maquilla’m com
saps.
La Ginger tanca els ulls i refà
la coreografia on l’han deixada a l’últim tall. Se sent baldada, però recorda
que una colla d’amics l’espera en un bar del Sunset, a la fresca. Voldria
ser-hi ara mateix per no haver d’aguantar més aquell mamarratxo finolis que té per
parella... “el millor dansaire del cinema...” n’està farta. Li cal una dosi de
Jack Daniels, sense gel.
Tornant cap el plató, veu que el
Fred l’espera.
“Ja hi és. Va dient que no m’aguanta, jo sé que li cal a aquest figurí
cregut. Però al meu llit no s’hi ficarà pas.”
—Gin! Vens princesa? Ànims que
sols ens queden trenta segons de ball... i el petó, —li deixa amb un somriure a
cau d’orella.
—Ets una mica... porc, no et
sembla Freddy? –xiuxiueja ella simulant un afectuós petó a la galta.
—Això és el que vull!! — brama el
Mark amb l’amplificador de veu, —amor, petons, bellesa, dansa, sols això xicots.
Posicions!
“Trenta segons eterns per ballar com els àngels. I per poc que es passi
al final, li mossego els llavis, guaita que és cregut l’estaquirot aquest amb el
tema del petó. Sort que per contracte he assolit que no tregui la llengua fora
de la boca.”
—Talleu! És bona! – brama el Mark
dos segons abans d’hora. —Ho veieu parella? La gent sempre xerra més del
compte, ho feu de meravella! Au, fins demà.
“Quina ràbia, ha tallat just quan començava a aproximar-se’m. Fora
mossegada, esperaré a la propera, segur qui ha un altre ball amb petó, ho tornaré
a intentar, encara en farem tres més... llàstima, avui que em veia amb cor!”
—Què penses Giny? —demana el
Fred.
—Has de pagar per saber que passa
pel meu cap. Fins demà Fred, —el talla.
—Sigues puntual, aquest cop, —li
pica l’ull.
—Sempre ho sóc, ja ho saps,
—somriu ella.
“T’odio, però no aconseguiràs fer-me quedar malament, sóc millor que
tu, això també ho saps.”
El Fred encén una cigarreta,
somriu mentre veu marxar la diva.
—M’agrada que no us porteu bé
—diu el Mark, venint pel darrere, —ja m’ho deia un vell mestre, els pitjors
enemics posa'ls de parella.
—Potser tenia raó, —deixa
pensarós en Fred, tot alenant un fil de fum.
Enllaç a l'imtage de Top Hat a la wikipèdia
Si en teniu ganes, i us plau, llegiu el veredicte del jutge, molt divertit, paga la pena.
I per un xic més d'ambientació, el vídeo on s'inspira el relat. "Dancing Cheek to cheek"
Ferran d'Armengol
Setembre 2011Enllaç a l'imtage de Top Hat a la wikipèdia
Si en teniu ganes, i us plau, llegiu el veredicte del jutge, molt divertit, paga la pena.
I per un xic més d'ambientació, el vídeo on s'inspira el relat. "Dancing Cheek to cheek"
+20.51+%234.jpg)
.jpg)
